VISITA GUIADA «D’OBJECTE A SUBJECTE»

Dimecres 20 de desembre de 2017 a les 18:00h

Amb motiu de l’exposició «D’objecte a subjecte: Gènere i art a Alacant des del segle XIX», es realitzarà una VISITA GUIADA ESPECIAL coincidint amb la segona conferència del cicle programat entorn de la mateixa. Aquesta mostra és fruit de la Convocatòria «RESET: Relectures de gènere i multiculturalitat» organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. El projecte guanyador que es presenta en el MUBAG, aprofundeix en l’exposició permanent «EL SEGLE XIX EN EL MUBAG De la formació a la plenitud d’un artista», des d’una perspectiva de gènere per a visibilitzar els diferents rols que van ser assignats en l’època a les dones.

Si voleu conèixer de primera mà aquest tema, us podeu apuntar a la visita guiada que realitzarà Clara Solbes Borja, una de les integrants de Gènere i Cultura Visual, autores del projecte. L’activitat és gratuïta. Places limitades. Reserves: 965146780.

+Info: http://www.mubag.com/ca/dobjecte-a-subjecte-genere-i-art-a-alacant-des-del-segle-xix/

EL MÓN DELS MADRAZO. COL·LECCIÓ COMUNIDAD DE MADRID

Visites guiades gratuïtes els Dissabtes: Agost 19:30h i Setembre-Octubre 18:30h (Inscripció prèvia 96 514 67 80)

Lloc: MUBAG, 2ª PLANTA
Dates de celebració: Del 28 de juliol al 15 d’octubre
Comissaris: Montserrat Martí Ayxela i Carlos González López
Procedència de les obres: Col·lecció Comunidad de Madrid.

Organitzadors: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Diputació d’Alacant

 

El Món dels Madrazo. Col·lecció de la Comunidad de Madrid

Aquesta suggestiva exposició presenta a cinc pintors de la saga mes cèlebre i influent de l’àmbit artístic vuitcentista espanyol. La col·lecció pertany a la Comunitat de Madrid des de 2006, gràcies a una dació per pagament d’impostos per part dels descendents directes dels pintors: María Teresa de Madrazo i Madrazo (filla única del pintor Luis de Madrazo Kuntz) i el seu espòs, Mario de Daza i Campos, que conservaven en el seu domicili de Madrid un patrimoni extraordinari amb obres d’aquests pintors.

La col·lecció formava un conjunt homogeni, i alhora tancat, que hi havia estat conservat en l’esfera de la intimitat de la família Madrazo, tret que la converteix en un llegat excepcional. Existeix un valuós testimoniatge que ens mostra com es trobaven les obres després del desmantellament de la casa. Juan José Daza, hereu final d’aquest patrimoni, va obrir les portes de la seua casa al fotògraf Juan Manuel Castro Prieto, Premi Nacional de Fotografia, qui va realitzar una sèrie denominada amb el suggeridor nom de “La seda trencada”, en la qual es pot veure l’ambient i el context en el qual es trobaven aquestes obres.

A través de les seues obres recorrem diferents corrents artístics del segle XIX. Tres generacions de pintors ens transmeten el pols del seu temps: José de Madrazo Agut, els seus fills Luis i Federico de Madrazo Kuntz, i els fills de Federico, Raimundo i Ricardo de Madrazo Garreta. L’exposició permet un coneixement de les biografies dels pintors i dels representats i al mateix temps una lliçó sobre l’art del segle XIX espanyol. José va nàixer en 1781 i Raimundo va morir en 1920, així el camí cronològic de la mostra abasta un segle de la nostra història i els quadres ens revelen els estils pictòrics de llavors: neoclassicisme, romanticisme, realisme o iluminismo.

Els Madrazo van ser pintors d’èxit reconeguts i admirats internacionalment. Artistes cosmopolites i infatigables viatgers, van completar la seua formació a París i Roma ciutats en les quals es van relacionar amb les Institucions i els artistes mes influents de l’època. Des dels seus importants càrrecs oficials en el Museu del Prado, l’Acadèmia i l’Escola de Belles arts de Sant Fernando, José i Federico, pintors de Càmera, van exercir d’àrbitres de l’art espanyol vuitcentista. Els Madrazo van triomfar com a retratistes i van posar per a ells prestigiosos polítics, literats i artistes del seu temps, a més de l’aristocràcia i la burgesia. Es van transmetre generacionalment l’habilitat en la captació del caràcter dels representats que van pintar amb depurada mestratge. La mostra reuneix “els tresors” de temàtica costumista, religiosa i retrats recopilats i guardats per Mª Teresa de Madrazo i Madrazo. Obres que permeten a l’espectador un coneixement dels hàbits i modes vuitcentistes i donen rostre a una extensa família que també va destacar en l’àmbit de la literatura, l’arquitectura i la música.

 

GOYA. Testimoni del seu temps

GOYA. Testimoni del seu temps

Dates: Del 23 de març a l’11 de juny de 2017

Lloc: MUBAG, 2ª PLANTA

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Col.labora: MUBAG, Museu de Belles Arts d’Alacant

Comisaria: Maria Toral

Procedència de les obres: Col.lecció particular

VISITES GUIADES DISSABTES 18:30h I DIUMENGES 12:00h. Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia telefonant al 965 146 780.

Il·lusionat que l’estampa, recurs emprat per la Il·lustració, difongués i informés de les barbaritats d’una Espanya entelada pel règim absolutista i despertés el desig en el poble d’abraçar la llibertat, Francisco de Goya realitza de manera ingent dibuixos que després passa a la planxa en quatre sèries: Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates.

L’exposició recull els tres últims àlbums. Goya els grava com a via d’escapament als seus sentiments i concep aquests nous temes amb tal modernitat que els converteix en atemporals i en predecessors de les imatges que ens commouen a diari en els mitjans sobre el nostre món contemporani i irracional.

Los Desastres de la guerra (1810-1820)

Goya va ser testimoni d’excepció de la guerra de la Independència. Amb recança pren imatges del conflicte, però no les copia, és la visió independent i moderna d’un artista davant de la guerra on la mort sempre està omnipresent i els protagonistes hi són les víctimes d’ambdós bàndols. El valor de la sèrie està en la brutalitat conceptual, a la insolidaritat de l’home, un argument que segueix de plena actualitat.

La Tauromaquia (1814-1816)

Per necessitat o per censura, Goya canvia de tema en aquesta sèrie i representa l’espectacle del toreig. Les seues estampes no tenen res a veure amb altres de l’època sobre el mateix assumpte. Amant dels braus, l’artista se centra en la representació dramàtica de successos reals al voltant del bou. Un tema controvertit en la seua època, igual que a la societat actual, en la qual alguns sectors es qüestionen sobre el que ocorre en la sorra i en altres festes al voltant d’aquest animal.

Los disparates (1815-1824)

És l’àlbum més enigmàtic de Goya, composat per gravats que assoleixen la perfecció tècnica. Hi conjuga la representació de la realitat i del seu món interior, oníric i fantàstic per denunciar els vicis, debilitats i perjudicis de l’home. Divuit estampes carregades de subjectivisme i surrealisme que qüestionen el comportament humà, ben irracional. Les manteixes coses que, dos segles després, es mantenen vives en la nostra societat.

SOROLLA ÍNTIM. ESBOSSOS DE VISIÓ D’ESPANYA

diputacion_alicante_mubag_sorollaintimo_portada

Exposició temporal: Sorolla Íntim. Esbossos de Visió d’Espanya

Lloc: MUBAG, SEGONA PLANTA.

Dates: Del 9 de febrer a l’1 de mayo de 2016. Prorrogada fins el 22 de maig.

Comissaris: Blanca Pons-Sorolla, Marcus Burke, conservador principal de la Hispanic Society of America, i Carmen Pérez, directora del projecte de restauració.

Procedència dels esbossos: The Hispanic Society of America de Nova York.

Visites guiades cada Dissabte a les 18:30h!

Des del 9 d’abril fins el 21 de maig es realitzarà cada Dissabte una visita guiada a l’exposició. És imprescindible inscriure’s prèviament telefonant al 965 14 67 80. Places limitades. Activitat gratuïta.

Sorolla Íntim. Esbossos de Visió d’Espanya

Joaquín Sorolla (València 1863-Cercedilla 1923) va culminar en 1919 un dels treballs més exigents de la seua trajectòria: els catorze panells de Visió d’Espanya que decoren la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York, i que entre 2007 i 2009 van recórrer diverses ciutats espanyoles.

Aquesta colossal creació es fruit de l’estreta relació que van tindre Joaquín Sorolla i l’hispanista nord-americà Archer M. Huntington —fundador de l’esmentada institució— arrel de visitar aquest darrer l’exposició monogràfica de Sorolla en Londres en 1908. La seua passió per la cultura espanyola, manifestada per les seues adquisicions d’obres d’art, biblioteques, fotografies, etc., va originar aquest projecte al qual el pintor valencià va dedicar pràcticament els últims deu anys de la seua vida amb l’ambiciós objectiu de plasmar la riquesa i diversitat de l’Espanya de la seua època, pensant sempre, i açò és important, en el lloc on anaven a ser instal·lats, en uns anys gens fàcils en les relacions entre Estats Units i Espanya, centrant-se en aspectes lúdics i de treball de les diverses regions, evitant sempre assumptes que pogueren no ser ben compresos per la societat nord-americana.

Durant quasi una dècada —entre 1911 i 1919— Sorolla va viatjar, no sense les dificultats lògiques, per tota la geografia espanyola captant in situ la llum, els colors, les costums, les tradicions, les festes i el treball de les diferents regions recreant als seus llenços una visió fonamentalment plàstica i molt personal d’Espanya.

Encara que Sorolla va optar, després de la seua experiència amb el panell de Castella, per enfrontar-se directament amb els grans llenços, sense esbossos preliminars de conjunt, sí que va realitzar treballs previs de quasi tots els panells sobre superfícies de paper i amb dibuixos i gouaches, estudiant composicions parcials, modificant les seues diverses idees inicials, fins i tot superposant unes per damunt de les altres, donada la complexitat i la grandària dels panells finals, amb més de 70 metres lineals i una alçada de tres metres i mig.

L’exposició ens permet aproximar-nos al propi procés creatiu a través dels 32 dibuixos que va realitzar l’artista. Degut a la fragilitat del suport i a l’ús dels mateixos pel propi artista, han hagut de ser meticulosament restaurats per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i investigació d’Obres d’Art de la Comunitat Valenciana (IVAC+R CulturArts).

Amb ells i amb la correspondència ja publicada pel Consorci entre Sorolla, el seu amic Pedro Gil Moreno de Mora i Clotilde, la seua muller, durant el seu recorregut per Espanya completem els seus dubtes, els seus cansaments i les seues reflexions sobre la descomunal empresa. Així podem observar les versions inicials compositives dels quadres de Castella, Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc, Catalunya, Galícia, Extremadura o València. Després de més d’un any de treball, i després de mostrar-se en la seu de la Fundació Bancaixa de València, visiten ara els museus d’Alacant i Castelló, de la mà, com no podia ser d’una altra manera, del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Aquests estudis de la seua personal Visió d’Espanya son la millor mostra per comprendre el seu esforç intel·lectual i físic en l’encàrrec que Huntington li va encomanar.

MARIANO BENLLIURE: ANÈCDOTES ORNAMENTALS

anuncio informacion benlliure

Exposició: Reconeixement internacional. “Mariano Benlliure: anècdotes ornamentals”.

Organitza: MUBAG, Museu de Belles Arts Gravina

Lloc: MUBAG, 1a PLANTA, dins de l’exposició permanent El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista

Dates: del 22 de gener al 04 de setembre de 2016.

Procedència de les peces: Museu Municipal Mariano Benlliure, Crevillent.

 

Mariano Benlliure: anècdotes ornamentals

El reconeixement assolit internacionalment per Mariano Benlliure, l’últim gran mestre del realisme vuitcentista, i la seua vinculació amb la província d’Alacant en els darrers anys de la seua trajectòria vital, han sigut les claus per dedicar a l’escultor valencià un espai al MUBAG dins de la magnífica exposició El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista.

Al llarg de la seua trajectòria artística, Benlliure va cultivar diferents modalitats escultòriques: retrats, arts decoratives, medallística, imatgeria religiosa, monuments públics i funeraris, etc. De totes elles, hem escollit per a la mostra la seua vessant més decorativa, amb una acurada selecció de peces procedents del Museu Mariano Benlliure de Crevillent.

Als projectes decoratius que va realitzar per als palaus de la burgesia i la aristocràcia del moment va demostrar la seua incansable creativitat en l’elaboració de bells ornaments i el seu afany d’experimentació emprant materials i textures diferents que us convidem a descobrir en aquestes cinc “anècdotes ornamentals” que van engalanar estances avui desaparegudes de dos dels seus projectes realitzats a Madrid: el gabinet de les Belles Arts del Palau del banquer Ignacio Bauer i la seua pròpia Casa-estudi.

Pin It on Pinterest