INCORPORACIÓ DE L’OBRA ¡Y el mar siempre azul! DE ANTONIO FILLOL EN L’EXPOSICIÓ EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista.

Primera Planta

Del 18 de maig de 2017 fins al 18 de maig de 2019.

Dipòsit de dos anys del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que es va presentar al públic el 18 de maig de 2017, coincidint amb l’elaboració del Dia Internacional del Museu.

Per la rellevància de l’artista Antonio Fillol del que es va realitzar una exposició titulada “Antonio Fillol Granell (0870-1930). Naturalisme radical i modernisme”, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat de la Comunitat Valenciana, l’any passat en el Museu de Belles Arts Gravina, MUBAG, s’ha acceptat per la Diputació d’Alacant el dipòsit que va oferir l’esmentat consorci, a títol gratuït, per un període de dos anys d’una de les obres que va formar part de l’exposició: ¡Y el mar siempre azul!

Encara que Fillol va cultivar amb brillantor diferents temes, van ser la pintura social i la de gènere les que més reconeixements li van proporcional i en les que més obstinació va mostrar, encara que va ser també un agut i profund retratista així com un afinat paisatgista.

La quasi totalitat de la seua obra s’enquadra de manera decidida en la cultura del naturalisme de la Fi de Segle. Fillol indaga en factors sociològics i psíquics amb el propòsit de fer de la pintura un document verídic i d’anàlisi de les passions humanes. La cruesa i radicalitat d’alguns dels seus temes estableixen un viu contrast amb el naturalisme edulcorat i sentimental que pràcticament van desenvolupar la majoria d’artistes del seu temps.

Per a ell la pintura havia de ser alguna cosa més que una tela ben pintada, l’ànima obrera havia d’imposar-se a la pinzellada artificiosa i enlluernadora. La sinceritat del seu treball, no sols s’evidencia en els quadres de marcat caràcter social, alguns d’ells vertaders documents periodístics de conflictes esdevinguts en València i viscuts pel propi artista, sinó també en la seua sèrie de personatges arquetipus i en els retrats, als quals va infondre una gran càrrega psicològica, en els paisatges de la muntanya o de l’Albufera, que va descobrir per a la pintura i en les escenes de tradicions i costums valencianes.

Fillol va anar a l’Exposició Nacional de 1912 amb dues obres molt elaborades, que representen perfectament el canvi que s’està produint i la diversitat dels seus registres. Un era la pintura de temàtica social i l’altre un retrat d’un tipus popular urbà: Mister May i ¡Y el mar siempre azul! Dipositada pel Consorci i que encaixa a la perfecció amb les seus companyes d’aquest bloc d’”Exposicions i Premis”, en el qual la temàtica social i de tragèdia son les protagonistes. Sobretot amb La última borrasca de Heliodoro Guillén, en el qual es narra un altre esdeveniment fatídic després d’un temporal en la mar.

Us animem a contemplar de prop aquesta espectacular obra.

Pin It on Pinterest

Share This