Dama de azul,  Antonio Gisbert Pérez

GISBERT PÉREZ, ANTONIO (Alcoi, 1834 – París, 1901)

Durant el segle dinou són molts els artistes del nucli d’Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. Est és el cas de Gisbert. Format en l’Acadèmia de Sant Fernando, és becat pel govern per a estudiar a Roma. Des d’aquesta ciutat remet un quadre amb el qual aconsegueix la medalla de primera classe en l’exposició nacional de 1858. En la 1860 aconsegueix el mateix guardó per “L’execució dels *comuneros de Castella” que adquireix el Congrés dels Diputats a Madrid, i del que el *MUBAG posseeix una rèplica. Amb aquest premi Gisbert aconsegueix una beca per a París, on arriba en 1861 i on es quedarà, repartint el seu temps amb Madrid, fins a 1868. En 1864 aconsegueix de nou una medalla de primera classe amb el “Desembarque dels *Puritanos a Amèrica del nord” en la nacional d’aqueix any, que se li permuta per la Creu de Carlos III. Després de la revolució de 1868 és nomenat Director del Museu del Prado, convertint-se en el pintor de la Casa Real de Segòvia. Després de la proclamació de la 1ª República en 1873, torna a París i allí morirà . Van ser els temes d’història els que li van fer reconeixement públic, però Gisbert va demostrar també el seu gran fer en retrats, quadres d’assumptes mitològics, o els de “*casacones”, molt de moda en l’època.

Altres obres d’interés:

Dama de azul,  Antonio Gisbert Pérez

GISBERT PÉREZ, ANTONIO (Alcoy, 1834 – París, 1901)

Durante el siglo diecinueve son muchos los artistas del núcleo de Alcoy que alcanzan notoriedad por su gran calidad. Este es el caso de Gisbert. Formado en la Academia de San Fernando, es becado por el gobierno para estudiar en Roma. Desde esta ciudad remite un cuadro con el que alcanza la medalla de primera clase en la exposición nacional de 1858. En la 1860 logra el mismo galardón por “La ejecución de los comuneros de Castilla” que adquiere el Congreso de los Diputados en Madrid, y del que el MUBAG posee una réplica. Con este premio Gisbert logra una beca para París, adonde llega en 1861 y donde se quedará, repartiendo su tiempo con Madrid, hasta 1868. En 1864 logra de nuevo una medalla de primera clase con el “Desembarque de los Puritanos en América del norte” en la nacional de ese año, que se le permuta por la Cruz de Carlos III. Tras la revolución de 1868 es nombrado Director del Museo del Prado, convirtiéndose en el pintor de la Casa Real de Segovia. Tras la proclamación de la 1ª República en 1873, regresa a París y allí morirá . Fueron los temas de historia los que le hicieron reconocimiento público, pero Gisbert demostró también su gran hacer en retratos, cuadros de asuntos mitológicos, o los de “casacones”, muy de moda en la época.

Otras obras de interés:

Pin It on Pinterest

Share This