PINTURES XINESES

PINTURES XINESES

PINTURES XINESES
Título: PINTURES XINESES
Descripción:

image 103 image 104

L’estat de conservació de les pintures era en general prou deficient. El suport utilitzat, denominat paper d’arròs, no és tècnicament un paper. Es fabricava a partir del material extret del nucli de la planta “tetrapanax papirífera”, que es va produir en la segona meitat del segle XIX en Filipines i que produïa un material molt porós, de baix gramatge, sense verjura i translúcid. En tractar-se d’un material tan delicat presentava diverses alteracions. Entre elles podem destacar: trencaments, forats, fragilitats, atacs d’insectes, sequedat i humitat, taques, restes d’adhesius del muntatge, brutesa, grassa, plecs, tensions i doblecs. La tècnica emprada és el temple de goma vegetal soluble en aigua. Les alteracions que presentaven eren: pèrdua de matèria, brutesa, decoloració i dispersió de la pel·lícula pictòrica.

En primer lloc es va realitzar una neteja puntual de la part posterior de les obres, eliminant les restes d’adhesius amb aigua calenta. També es van realitzar probes de solubilitat de les tintes abans de procedir a una neteja més general o bany que poguera alterar-les, ja que l’acidesa és una gran causa de deteriorament en les obres sobre paper, es va mesurar el pH inicial i final de les obres per comprovar si era necessari donar un grau d’alcalinitat. Les taques del suport van ser eliminades localment mitjançant emblanquinament per sistema de succió i aplicació mecànica. Es van assecar i allisar les obres per oreig i pressió, donant-los finalment un bany lleuger de rehidratació. Trobant el pH un poc àcid es realitza una desacidificació per procés no aquós. Una vegada realitzada la neteja i retornada la seua plenitud al suport, es procedeix a unir les esquerdes, laminar les obres i restituir les pèrdues. Per últim, les pèrdues son reintegrades cromàticament. El muntatge de les obres es va realitzar amb cartrons de conservació lliures d’àcid.

  • PINTURES XINESES

Pin It on Pinterest