Activitat: Conferència El binomi maniqueu. De la integrada domesticitat religiosa a la dona fatal

Data: Dimecres 11 D’ABRIL de 2018 a les 19:00h. Entrada lliure, limitada a l’aforament del local.  

Conferenciant: Teresa Llácer Viel. Universitat Jaume I

Organitza: Genere i Cultura Visual

Col·labora: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Lloc: MUBAG, Planta Baixa.

Durant el segle XIX, Espanya va formar part de les vertiginoses transformacions, fruit de la revolució industrial que, a més d’agitar els fonaments de la producció, va contribuir a reforçar el compartiment d’espais en la patriarcal jerarquia social burgesa. Aquesta fèrria estructura va concedir l’espai de l’esfera pública, la racionalitat política, a l’home, i va relegar el femení a l’esfera privada, a l’àmbit estrictament emocional. La imatge de la dona va romandre articulada a partir d’una potent mirada misògina patriarcal que crearia l’ideal de l’àngel de la llar sobre les directrius de conducta burgeses. D’aquesta manera, la societat, condicionada pel discurs dels moralistes que assignaven l’intel·lecte al col·lectiu masculí i la moralitat a la comunitat femenina, va articular el seu discurs de moralitat al voltant de la dona, esposa i mare com a garantia de la integritat familiar. Açò va suposar una immediata identificació de la dona amb una suposada feblesa física i emocional relegada a l’àmbit domèstic.

No obstant açò, un altre model, totalment antagònic al de l’àngel de la llar, s’obria pas al marge de l’esquema de la moralitat burgesa: la prostituta. Injuriades per la comunitat i marginades de l’estructura social, les dones públiques eren vistes com el desestabilitzador del règim familiar, pedra angular de la piràmide comunitària. No obstant açò, la doble moralitat burgesa va mantenir activa la prostitució doncs, la demanda de serveis per part de l’home, no va minvar, arribant fins i tot a excusar aquestes sol·licituds com a alleujament de la naturalesa de la seua sexualitat. És així com va florir el model de la seductora, la dona fatal i temptadora que romania en l’ombra i fora del discórrer de la vida quotidiana i familiar, a l’espera de seduir a les seues víctimes.

El Museu de Belles arts Gravina conté peces que, responent als corrents de pensament i cànons socials del context en què van ser creades, resulten un interessant objecte d’estudi per a posar en valor els plantejaments sobre la imatge de la dona com a àngel de la llar així com la seua antagonista, la potent seductora relegada al marge de la moralitat social del moment.

 

Pin It on Pinterest

Share This