GOYA. Testimoni del seu temps

GOYA. Testimoni del seu temps

Dates: Del 23 de març a l’11 de juny de 2017

Lloc: MUBAG, 2ª PLANTA

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Col.labora: MUBAG, Museu de Belles Arts d’Alacant

Comisaria: Maria Toral

Procedència de les obres: Col.lecció particular

VISITES GUIADES DISSABTES 18:30h I DIUMENGES 12:00h. Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia telefonant al 965 146 780.

Il·lusionat que l’estampa, recurs emprat per la Il·lustració, difongués i informés de les barbaritats d’una Espanya entelada pel règim absolutista i despertés el desig en el poble d’abraçar la llibertat, Francisco de Goya realitza de manera ingent dibuixos que després passa a la planxa en quatre sèries: Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates.

L’exposició recull els tres últims àlbums. Goya els grava com a via d’escapament als seus sentiments i concep aquests nous temes amb tal modernitat que els converteix en atemporals i en predecessors de les imatges que ens commouen a diari en els mitjans sobre el nostre món contemporani i irracional.

Los Desastres de la guerra (1810-1820)

Goya va ser testimoni d’excepció de la guerra de la Independència. Amb recança pren imatges del conflicte, però no les copia, és la visió independent i moderna d’un artista davant de la guerra on la mort sempre està omnipresent i els protagonistes hi són les víctimes d’ambdós bàndols. El valor de la sèrie està en la brutalitat conceptual, a la insolidaritat de l’home, un argument que segueix de plena actualitat.

La Tauromaquia (1814-1816)

Per necessitat o per censura, Goya canvia de tema en aquesta sèrie i representa l’espectacle del toreig. Les seues estampes no tenen res a veure amb altres de l’època sobre el mateix assumpte. Amant dels braus, l’artista se centra en la representació dramàtica de successos reals al voltant del bou. Un tema controvertit en la seua època, igual que a la societat actual, en la qual alguns sectors es qüestionen sobre el que ocorre en la sorra i en altres festes al voltant d’aquest animal.

Los disparates (1815-1824)

És l’àlbum més enigmàtic de Goya, composat per gravats que assoleixen la perfecció tècnica. Hi conjuga la representació de la realitat i del seu món interior, oníric i fantàstic per denunciar els vicis, debilitats i perjudicis de l’home. Divuit estampes carregades de subjectivisme i surrealisme que qüestionen el comportament humà, ben irracional. Les manteixes coses que, dos segles després, es mantenen vives en la nostra societat.

SENDES A LA MODERNITAT. Pintura espanyola dels segles XIX i XX en la Col·lecció Gerstenmaier

SENDES A LA MODERNITAT. Pintura espanyola dels segles XIX i XX en la Col·lecció Gerstenmaier

Exposició temporal: Sendes a la modernitat. Pintura espanyola dels segles XIX i XX en la Col·lecció Gerstenmaier

Lloc: MUUBAG, 2a PLANTA

Dates: del 27 d’octubre de 2016 al 15 de gener de 2017

Comissària: Marisa Oropesa

Procedència de les obres: Col·lecció particular Hans Rudolf Gerstenmaier

Visites guiades el Dissabte a les 18:30h! Dissabte 24 de desembre i 31 de desembre no es realitzaran, el museu està tancat.

Des del 29 d’octubre fins el 14 de gener es realitzarà cada Dissabte una visita guiada a l’exposició. Imprescindible inscripció prèvia telefonant al 965 14 67 80. Places limitades. Activitat gratuïta.

L’exposició titulada Sendes a la modernitat. Pintura espanyola dels segles XIX i XX en la col·lecció Gerstenmaier, mostra una selecció de setanta-set obres, entre pintures i dibuixos, pertanyents a la col·lecció de Hans Rudolf Gerstenmaier, que ens permetran endinsar-nos en la pintura espanyola de finals del segle XIX i principis del segle XX, a través dels artistes més importants d’aquelles dècades.

La mostra arriba al MUBAG mitjançant el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, després d’haver estat exposada recentment al Museu de Belles Arts de Badajoz i al Museu de la Pasión de Valladolid.

La pintura espanyola del segle XIX està dominada per l’ombra de la mestria de Francisco de Goya, malgrat això els artistes son capaços d’iniciar un gènere de paisatge que substitueix l’atmosfera irreal i pintoresca del paisatgisme romàntic per l’observació del natural.

La col·lecció Gerstenmaier conjumina aquest panorama variat d’estils amb predomini del paisatge. Figures de la fi de segle com Agustín Riancho o Aureliano Beruete, s’entrellacen amb altres artistes que van ser renovadors del paisatgisme espanyol, propers a l’impressionisme i iniciadors d’una concepció personal del paisatge, com van ser Darío de Regoyos o Martín Rico i a ells s’uneix l’escola paisatgista mediterrània que es desenvolupa a València amb pintors com Joaquín Sorolla, José Garnelo i Alda o José Navarro Llorens.

 

Sense oblidar la important escola paisatgista catalana de finals de segle, en la qual destaquen figures com Joaquim Mir o Eliseo Meifrén. Cal assenyalar també altres representants del modernisme català com Isidoro Nonell, amb els seus expressionistes quadres de gitanes, o Hermen Anglada Camarasa.

L’exposició abasta altres gèneres artístics molt presents en el panorama de finals del segle XIX i principis del segle passat com va ser el retrat amb obres d’Ignacio Zuloaga i Ricardo Canals.

Tots aquests artistes i molts altres, un total de trenta, com Francisco Domingo i Marqués, Fernando Álvarez de Sotomayor, el saragossà Francisco Pradilla Ortiz o el gran mestre Carlos de Haes, están presents en l’exposició.

ANTONIO FILLOL (1870-1930). NATURALISME I MODERNISME RADICAL

Des del 30 de juny al 25 de setembre de 2016

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Sala d’exposicions de la Segona Planta

VISITES GUIADES a l’exposició el Dissabte a les 18:30h.

Imprescindible inscripció prèvia en el telèfon del museu 96 514 67 80. Places limitades. Activitat gratuïta. Si el mateix Dissabte de la visita a les 12:00h no hi haguera cap reserva, aquesta es cancel·larà. Gràcies i disculpen les molèsties.

 

Antonio Fillol és un dels artistes valencians més particulars i atípics de la seva generació, tant per la forma com pel contingut de les seues obres. Malgrat ser un pintor valorat en vida per un sector avançat de la crítica, la seua obra no gaudeix avui del suficient reconeixement, sent un artista a reivindicar per l’actualitat i la sincronia amb el moment present. Fillol va conrear amb brillantor diferents gèneres però van ser la pintura social i la de gènere les que majors èxits i prestigi li van proporcionar, sent també un agut i profund retratista, així com un refinat paisatgista. Les seues creacions brillen amb llum pròpia dins del panorama de la pintura social del seu temps i resisteixen la comparació amb la de qualsevol altre artista europeu; creacions polèmiques i controvertides, com va ser el cas de La bestia humana (1897) o El sátiro (1906), que parlen amb claredat d’una consciència social i d’un sentit crític que fan de la pintura un arma d’estímul i reflexió. Gairebé la totalitat de la seua obra és fruit de la cultura del naturalisme de la fi de segle, amb la idea de fer de la pintura un document verídic i d’anàlisi de les passions humanes. La cruesa i radicalitat d’alguns dels seus temes estableixen un viu contrast amb el naturalisme edulcorat i sentimental que pràcticament van desenvolupar la majoria dels artistes d’aquest període. Si en pintura pot parlar-se amb propietat d’un “naturalisme radical”, més o menys afí o equivalent al que es desenvolupa en el terreny literari, pocs ho representen millor que Fillol. Els dibuixos entre pintura i la literatura de Blasco Ibáñez són molt intensos durant un període (creo que no se entiende muy bien la frase). Encara que estem en un altre temps i context, podríem dir que Fillol, per la cruesa provocativa d’una part de les seues obres, podria considerar-se el Courbet espanyol de la fi de segle.

Els seus orígens són humils. És fill d’un sabater del barri del Carme de València, en el taller del qual va haver de treballar un temps fins que va poder centrar-se plenament en la pintura. L’esforç en l’aprenentatge el va permetre avançar de manera segura en el domini de l’ofici.

Diversos artistes valencians de la mateixa generació es van desplaçar a Madrid per assistir al taller de Sorolla (Benedito, Mongrell, Andreu), mentre Fillol roman a València, i des d’allí comença a desplegar una intensa activitat i planificació expositiva, doncs va ser molt actiu en la seva projecció exterior, participant en mostres de tot tipus i viatjant per diferents països com França i Anglaterra. És un artista culte i informat que va travar amistat amb personalitats destacades del món de la cultura i de la política.

Fillol serà també un artista atret per la representació del món popular: els tipus populars li van atreure com quelcom més que una imatge pintoresca o folklòrica. Seguint en aquest sentit la tradició de la gran pintura espanyola, Fillol els veu com a paradigmes d’autenticitat i caràcter. Com a bon naturalista busca que les seues obres siguen veritables anàlisis sociològiques, portant la seua influència al terreny psíquic i fisiològic amb la finalitat d’investigar les passions humanes, ideant grans composicions on aborda temes tan d’actualitat com la prostitució, l’abús de menors, la misèria, la violència, l’abandó, la ignorància o la superstició. Alguns dels seus quadres van ser motiu d’escàndol, com va succeir amb El sátiro, que ara es pot veure per primera vegada restaurat.

Hi ha un moment modern de la seua pintura entre 1902 i 1906. Després la seua creació s’escora al regionalisme, sense perdre la brillantor i el vitalisme que el caracteritza.

L’ARTISTA DESTACAT. LORENZO CASANOVA (1844-1900)

L’ARTISTA DESTACAT. LORENZO CASANOVA (1844-1900)

el_artita

Espai dins de la mostra permanent El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista.

Des del 21 de juliol de 2016 fins el 21 de juliol de 2017.PRORROGADA FINS AL 14 DE GENER DE 2018.

Primera Planta

Organitza: Àrea de Cultura-MUBAG

El Museu de Belles Arts Gravina exposa, després de 122 anys sense mostrar-se al públic, l’obra Les primeres passes del pintor Lorenzo Casanova Ruiz. Aquesta quarta edició de “L’artista destacat” és molt especial, ja que ret homenatge a Lorenzo Casanova, artista format en les Reials Acadèmies de Belles Arts espanyoles i pensionat en Roma per la Diputació d’Alacant, qui al seu retorn i després d’un primer intent a Alcoi, es trasllada a Alacant i funda en 1886 la primera Acadèmia de Pintura, fita que hui commemorem.

L’obra que presentem, Los primeros pasos, va formar part de la magna exposició de Belles Arts d’Alacant en 1894, organitzada per Casanova i en la qual van participar els seus alumnes, la majoria presents en El segle XIX en el MUBAG, juntament amb alguns dels millors pinzells de l’època com Sorolla o Pinazo. Gràcies a la labor de mecenatge de la família Sánchez Mateo, Alacant recupera aquest llenç que ha estat en possessió de la família de l’escriptor Gabriel Miró 115 anys, la major part del temps a Madrid, des que en 1901 Teresa Miró, viuda de Casanova, la regalara al seu nebot Gabriel amb motiu del seu enllaç matrimonial amb Clemencia Maignon.

Us convidem a descobrir el sorprenent muntatge que acompanya a l’exquisit llenç Los primeros passos i que us farà gaudir de l’obra d’una manera especial i evocadora.

 

 

VARELA INÈDIT

VARELA INÈDIT

 

Varela Inèdit. Espai dins de l’exposició Emilio Varela en la col·lecció de Diputació d’Alacant.

Del 6 de juliol de 2016 al 6 de juliol de 2019

Planta Baixa. Sala Emilio Varela

Emilio Varela i la seua obra pictòrica continuen sorprenent amb el descobriment de nous trets de la seua personalitat i amb obres inèdites. La seua senzillesa i introversió reflexiva i silenciosa el van fer semblar vacil·lant, apocat i temorós, quelcom que va emmascarar la seua elevada intel·ligència i exquisida sensibilitat humana i artística.

Posseïdor d’una gran consciència creadora, la seua percepció estètica de la ciutat d’Alacant i dels valls i cims d’Aitana, que van ser els seus llocs predilectes i el seu paradís emocional, els va plasmar a les seues obre pictòriques amb una visió nova, més clara, més profunda, com il·luminades amb projecció d’infinit o eternitat.

Amant de la pau, devot de l’amistat i amb una silent passió per la cultura, va atresorar valors que mostren gran part dels seus quadres, especialment els que va pintar en el període de 1920 a 1936.

En la seua formació cultural va tindre una gran influència la seua relació amb personalitats rellevants. És conegut que va ser alumne predilecte de Sorolla –qui va escriure en una foto “A Varelita, que ve el color mejor que yo”- i també que va ser amic de Germán Bernácer, d’Óscar Esplá, de Gabriel Miró, de Juan Vidal i d’altres alacantins, sent desconeguda fins ara la seua fecunda relació amb importants creadors de les avantguardes del segle XX, entre els quals figuren varis poetes de la Generació del 27 com Pedro Salinas i Jorge Guillén, pintors com Vázquez Díaz, compositors com Ernesto Halfer, el musicòleg Adolfo Salazar i altres intel·lectuals pels que va ser apreciat profundament, compartint amb ells moltes jornades en la Serra d’Aitana.

La rica personalitat de Varela, en gran mesura inèdita, se’ns descobreix lentament amb l’aparició de documents fins ara desconeguts: cartes que revelen un elevat esperit, nobles desitjos i emocions: “…un barquito de veles blancas, como ales de ave en vuelo de paz… de paz… ¡de PAZ!… Muchos recuerdos a las cumbres, pinos, pájaros, aguas y aires de nuestra Aitana” diu en una de 1938; o fotografies interessantíssimes com les que ací mostrem de Varela amb personalitats destacades. Resten igualment inèdits molts dels seus quadres, gelosament guardats en espais de diferents llars, despatxos i institucions espanyoles, així com en Santiago de Xile, Londres, Manila, Nova York i en altres llocs llunyans i insospitats. L’afany per posseir i gaudir sense límit les pintures que impressionen profundament els seus propietaris ha impedit que hagen pogut veure’s bona part d’elles. Les quatre inèdites que ací s’exposen, cedides per la família Sánchez Mateo, són part d’una d’aquestes col·leccions reunides amb passió per la seua pintura.

 

Manuel Sánchez Monllor

Maig 2016

SOROLLA ÍNTIM. ESBOSSOS DE VISIÓ D’ESPANYA

diputacion_alicante_mubag_sorollaintimo_portada

Exposició temporal: Sorolla Íntim. Esbossos de Visió d’Espanya

Lloc: MUBAG, SEGONA PLANTA.

Dates: Del 9 de febrer a l’1 de mayo de 2016. Prorrogada fins el 22 de maig.

Comissaris: Blanca Pons-Sorolla, Marcus Burke, conservador principal de la Hispanic Society of America, i Carmen Pérez, directora del projecte de restauració.

Procedència dels esbossos: The Hispanic Society of America de Nova York.

Visites guiades cada Dissabte a les 18:30h!

Des del 9 d’abril fins el 21 de maig es realitzarà cada Dissabte una visita guiada a l’exposició. És imprescindible inscriure’s prèviament telefonant al 965 14 67 80. Places limitades. Activitat gratuïta.

Sorolla Íntim. Esbossos de Visió d’Espanya

Joaquín Sorolla (València 1863-Cercedilla 1923) va culminar en 1919 un dels treballs més exigents de la seua trajectòria: els catorze panells de Visió d’Espanya que decoren la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York, i que entre 2007 i 2009 van recórrer diverses ciutats espanyoles.

Aquesta colossal creació es fruit de l’estreta relació que van tindre Joaquín Sorolla i l’hispanista nord-americà Archer M. Huntington —fundador de l’esmentada institució— arrel de visitar aquest darrer l’exposició monogràfica de Sorolla en Londres en 1908. La seua passió per la cultura espanyola, manifestada per les seues adquisicions d’obres d’art, biblioteques, fotografies, etc., va originar aquest projecte al qual el pintor valencià va dedicar pràcticament els últims deu anys de la seua vida amb l’ambiciós objectiu de plasmar la riquesa i diversitat de l’Espanya de la seua època, pensant sempre, i açò és important, en el lloc on anaven a ser instal·lats, en uns anys gens fàcils en les relacions entre Estats Units i Espanya, centrant-se en aspectes lúdics i de treball de les diverses regions, evitant sempre assumptes que pogueren no ser ben compresos per la societat nord-americana.

Durant quasi una dècada —entre 1911 i 1919— Sorolla va viatjar, no sense les dificultats lògiques, per tota la geografia espanyola captant in situ la llum, els colors, les costums, les tradicions, les festes i el treball de les diferents regions recreant als seus llenços una visió fonamentalment plàstica i molt personal d’Espanya.

Encara que Sorolla va optar, després de la seua experiència amb el panell de Castella, per enfrontar-se directament amb els grans llenços, sense esbossos preliminars de conjunt, sí que va realitzar treballs previs de quasi tots els panells sobre superfícies de paper i amb dibuixos i gouaches, estudiant composicions parcials, modificant les seues diverses idees inicials, fins i tot superposant unes per damunt de les altres, donada la complexitat i la grandària dels panells finals, amb més de 70 metres lineals i una alçada de tres metres i mig.

L’exposició ens permet aproximar-nos al propi procés creatiu a través dels 32 dibuixos que va realitzar l’artista. Degut a la fragilitat del suport i a l’ús dels mateixos pel propi artista, han hagut de ser meticulosament restaurats per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i investigació d’Obres d’Art de la Comunitat Valenciana (IVAC+R CulturArts).

Amb ells i amb la correspondència ja publicada pel Consorci entre Sorolla, el seu amic Pedro Gil Moreno de Mora i Clotilde, la seua muller, durant el seu recorregut per Espanya completem els seus dubtes, els seus cansaments i les seues reflexions sobre la descomunal empresa. Així podem observar les versions inicials compositives dels quadres de Castella, Andalusia, Aragó, Navarra, País Basc, Catalunya, Galícia, Extremadura o València. Després de més d’un any de treball, i després de mostrar-se en la seu de la Fundació Bancaixa de València, visiten ara els museus d’Alacant i Castelló, de la mà, com no podia ser d’una altra manera, del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Aquests estudis de la seua personal Visió d’Espanya son la millor mostra per comprendre el seu esforç intel·lectual i físic en l’encàrrec que Huntington li va encomanar.

Pin It on Pinterest