GUILLÉN PEDEMONTI, HELIODORO

GUILLÉN PEDEMONTI, HELIODORO (Alacant, 1863-1940)

Va nàixer a Alacant en 1863, ciutat en la qual també morirà. El seu primer mestre va ser el dibuixant i arqueòleg Aureliano Ibarra, encara que també es va formar en els estudis de Cast Plasencia a Madrid i de Lorenzo Casanova a Alacant. S’inicia en la pintura social i exhibeix en 1890 a Barcelona el seu quadre El náufrago, que va regalar posteriorment al Casino d’Alacant, on realitzaria algunes decoracions per al Saló Imperi. També va decorar el sostre ras del Teatre Principal, obra que s’ha perdut. L’any 1891 marcarà definitivament la seua formació com a pintor, ja que es trasllada a Roma, però no ajudat per la Diputació alacantina sinó pels seus propis mitjans. Allí pren anotacions del natural, estudia el paisatge i realitza quadres que es quedaran en la ciutat eterna. En 1894 participa en la magna mostra que es va realitzar a Alacant amb sis obres, la major part de les quals eren fruit de la seua estada a Roma, com és el cas de la Campiña romana, d’estil fortunyesc, i Il pescatore di perle, amb el qual va aconseguir la medalla de plata. En 1918, al costat dels seus amics Joaquín Sorolla i Vicente Bañuls, intenta gestionar la creació del Museu Provincial de Belles Arts. Al gener de 1931, juntament amb Adelardo Graella, Vicente Bañuls i Emilio Varela, s’ofereix per col·laborar en la decoració del saló d’actes del nou palau de la Diputació Provincial. Va ser Cavaller d’Isabel la Catòlica, president del cercle de Belles Arts d’Alacant i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando, entre altres càrrecs.

GISBERT PÉREZ, ANTONIO

Dama de azul, Antonio Gisbert Pérez

GISBERT PÉREZ, ANTONIO (Alcoi, 1834 – París, 1901)

Durant el segle dinou són molts els artistes del nucli d’Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. Est és el cas de Gisbert. Format en l’Acadèmia de Sant Fernando, és becat pel govern per a estudiar a Roma. Des d’aquesta ciutat remet un quadre amb el qual aconsegueix la medalla de primera classe en l’exposició nacional de 1858. En la 1860 aconsegueix el mateix guardó per “L’execució dels *comuneros de Castella” que adquireix el Congrés dels Diputats a Madrid, i del que el *MUBAG posseeix una rèplica. Amb aquest premi Gisbert aconsegueix una beca per a París, on arriba en 1861 i on es quedarà, repartint el seu temps amb Madrid, fins a 1868. En 1864 aconsegueix de nou una medalla de primera classe amb el “Desembarque dels *Puritanos a Amèrica del nord” en la nacional d’aqueix any, que se li permuta per la Creu de Carlos III. Després de la revolució de 1868 és nomenat Director del Museu del Prado, convertint-se en el pintor de la Casa Real de Segòvia. Després de la proclamació de la 1ª República en 1873, torna a París i allí morirà . Van ser els temes d’història els que li van fer reconeixement públic, però Gisbert va demostrar també el seu gran fer en retrats, quadres d’assumptes mitològics, o els de “*casacones”, molt de moda en l’època.

Altres obres d’interés:

FRANCÉS I PASCUAL, PLÁCIDO

FRANCÉS I PASCUAL, PLÁCIDO (Alcoi, 1834 ­ Madrid, 1902)

Com molts dels seus companys, comença els estudis artístics en l’Acadèmia de Sant Carles de València i posteriorment passa a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. En 1857 obté el primer premi en l’exposició provincial de Granada, i un any abans havia obtingut un esment honorífic en l’Exposició Nacional de Madrid. En 1861 sabem que treballa de catedràtic en l’Escola Superior de Belles arts de València. L’any següent els seus quadres semblen tenyir-se de cert tint social. En l’Exposició Nacional de 1867 aconsegueix un esment honorífic per un quadre de temàtica cervantina, molt de moda en aquells anys. En 1868, aconsegueix la primera medalla en la mostra regional de Saragossa. A la fi de 1870 es trasllada ja definitivament a Madrid i, un any després, obté el seu primer guardó d’importància: una tercera medalla en l’Exposició Nacional. En l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 se li atorga la seua segona medalla. En la Nacional de 1890 obté de nou una tercera medalla i, dos anys després, torna a aconseguir una altra. Plácido Francés es va interessar per tots els gèneres en voga durant el segle XIX, així com per la tècnica de l’aquarel·la, que el va portar a ser un dels fundadors més importants de la Societat d’Aquarel·listes de Madrid. També va impulsar el Cercle de Belles Arts de Madrid i va decorar diversos palaus, com el del Marquès de Dosaigües de València i el dels Ducs de Santoña i el Marquès de Larios a Madrid, així com alguns cafès. També va ser un excel·lent retratista, tenint com a exemple el retrat dels reis Alfons XII i Maria de les Mercès. En 1882 se li va concedir la Creu de Carles III.

Pin It on Pinterest