“DIÓGENES” de José Peyret y Bosque

Recentment i amb motiu de la nova exposició “L’Escola de Dibuix del Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant” en el Laboratori de Restauració de la Diputació d’Alacant s’ha intervingut l’obra Diógenes de José Peyret y Bosque (1816-1851).

Era un treball molt anhelat per l’equip de restauradores que l’havien hagut d’aparcar per altres prioritats, fins que el projecte de l’exposició esmentada els va donar l’oportunitat d’intervindre el llenç.

Us mostrarem una breu pinzellada de la complexa intervenció que va tindre aquesta obra.

ESTAT INICIAL

L’obra presentava, sobretot, brutícia ambiental, un vernís oxidat i enfosquit i gran quantitat d’intervencions anteriors. Antigament, quan la professió de Restaurador de Béns Culturals no existia, les persones que intervenien les obres solíen ser els mateixos pintors.

ANÀLISI QUE AJUDEN Al RESTAURADOR

En la fotografia amb llum ultraviolada (foto de tons blaus) es veuen dues coses. La primera, les zones amb pintura afegida en la intervenció antiga (zones blaves fosques, quasi negres). I la segona, zones on falta la pintura original (zones quasi blanques de prop de la cara).

A la foto de Reflectografía Infraroja (foto en blanc i negre) també es veuen les faltes de pintura i, a més, ens ha semblat molt interessant ensenyar-vos la zona on a la foto amb llum normal es dóna suport al colze de Diògenes. Sembla una pedra o mur, i, no obstant això, a la foto d’Infrarojos es veu clarament com el pintor va dibuixar una espècie de roda o moneda de gran grandària.

PROCÉS D’INTERVENCIÓ

– Neteja de la brutícia ambiental.
– Retirada del vernís oxidat.
– Neteja de repintes
– Farciment de faltes i pèrdues.
– Reintegració cromàtica de les faltes.
– Es donen capes de vernís després de la neteja i final després de la reintegració.

RESULTAT FINAL

Després dels treballs de restauració sobre l’obra, aquesta ha recobrat el sentit del conjunt i ha recuperat el color original que evidencia l’esforç del pintor pel tractament idoni de les carnacions que ressalten sobre el cromatisme propi de la naturalesa.

A més, la neteja ha tret a la llum detalls que abans estaven ocults, com els fragments arquitectònics o les pinzellades que donen lloc a la vegetació recreada de manera minuciosa. Fins i tot la terra en primer terme llueix més i atorga, al costat de l’arquitectura desdibuixada del fons, molta més profunditat a l’obra.

Una restauració que, sens dubte, ha contribuït a ressaltar els preceptes que fan referència al món clàssic amb el mite del filòsof Diògenes  immortalitzat pel pintor alacantí.

 

PUZLE “DAMA EN EL GABINETE”, EMILIO SALA

Us agraden els puzles? Us proposem fer un sobre l’obra “Dama en el gabinete” del pintor Emilio Sala, nascut a Alcoi. La pintura, propietat de la col·lecció de la diputació d’Alacant, es troba en l’exposició permanent “EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista”, en el bloc de Plenitud, quan els artistes han aconseguit certa fama amb el seu treball.

A continuació us deixem dos PDFs per a descarregar. El primer, el quadre en fragments desordenats per a retallar per la línia. El segon, un marc d’època que us servirà com a plantilla en la qual podreu pegar a manera de puzle els trossos i obtenir la imatge completa de l’obra. I un tercer document, una reproducció de l’obra original perquè serveixi de guia als més petits.

PUZLE DAMA EN EL GABINETE EMILIO SALA

MARCO PARA PEGAR PUZLE

LA LLUM EN LA PINTURA

Us proposem un exercici per a interpretar com incideix la llum en una figura i les zones d’ombra que apareixen en el modelatge d’aquesta. Teniu tres plantilles amb el dibuix del personatge masculí de l’obra  Necessita vostè model? Fernando Cabrera, pintor alcoià influenciat pel luminisme de Sorolla. En cadascuna podeu veure que la llum solar va en una adreça: esquerra, centre i dreta. A baix del dibuix tenim una pauta de com recrear l’ombreig segons estigui il·luminada cada zona, donarem menys ombrejat a les parts més pròximes a la llum i més ombrejats a les més allunyades. Tingues en compte que la direcció dels raigs de llum farà que uns objectes creuen ombres sobre uns altres.

El resultat final dependrà de la percepció de cadascun/a. Animeu-vos a provar aquest acostament al treball d’un artista, podeu demanar ajuda als majors i també observar altres obres amb la mateixa il·luminació.

Tria l’opció que més et vingui de gust i a ombrejar!

FOCO DE LUZ IZQUIERDA

FOCO DE LUZ CENTRO

FOCO DE LUZ DERECHA

RESTAURACIÓ DE L’OBRA “ACADEMIA” DE FERNANDO CABRERA

L’equip del Mubag està treballant des de casa. Les nostres companyes restauradores us han preparat un document en el qual expliquen una de les seves últimes restauracions. Pots llegir-ho i també prémer en l’altaveu de cada pàgina per a escoltar aquesta interessant intervenció. Punxeu en l’enllaç que hi ha a continuació i descobrir el secret que amagava aquest jove Bacus pintat per l’alcoià Fernando Cabrera (1866-!937), en 1893, a Roma. Un treball de formació que va enviar a la Diputació d’Alacant com a prova d’aprofitament artístic de la seva pensió de pintura atorgada en 1891.

RESTAURACION ACADEMIA DE CABRERA

ARTISTA DESTACAT. JOAQUÍN AGRASOT

Exposición: Artista destacat. Joaquín Agrasot.

Organitza: MUBAG, Museu de Belles arts Gravina

Lloc: MUBAG, 1ª Planta, dins de l’exposició permanet EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista

Dates: Del 12 de desembre de 2019 dins al 16 de septiembre de 2020

Procedencia: Museu del Prado

La cinquena edició de “L’artista destacat” es dedica al pintor oriolà Joaquín Agrasot (1836-1919) en commemorar-se al 2019 el centenari de la seua defunció. Agrasot, es va formar en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles a València.  Atret per l’influx artístic de Roma, marxa a completar la seua formació cap a 1861. Anys més tard, en 1868, és pensionat per la Diputació d’Alacant per a continuar estudis a la ciutat eterna. Allí, coneix al seu gran amic i influència artística Mariano Fortuny, del qual presa el gust exquisit per la factura de pinzellada solta, la riquesa del colorit i el detall minuciós dels objectes que componen els seus quadres. Al seu retorn a Espanya, s’estableix a València, on es guanya la fama de “pintor dels de l’horta”.

Les dues obres que podem contemplar en aquest espai cedides pel Museu Nacional del Prado són l’exemple dels seus assoliments juvenils. Amb Lavandera de la Scarpa, rep den l’Exposició Nacional de Belles arts una Medalla de Tercera classe. I amb Las dos amigas, signada el 1866, un premi en la Nacional del 67 i en la Universal de Filadèlfia del 76. En totes dues, les figures de les dones de poses estudiades estan perfectament modelades amb els plecs de les vestidures i amb una paleta de color bastant similar que, destaca sobre el paisatge agrest de la campanya romana, escenari comú dels inicis de pintors que es van donar cita a Roma i que intenta evocar el disseny expositiu amb els canvis de llum i de sons propis d’una jornada campestre.

Pin It on Pinterest