Del 26 d’abril a l’1 de julio de 2018

2ª planta MUBAG

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Comissaria: Victoria E. Bonet

A finals dels anys 20, Valencia coneix un període de revitalització artística. Les exposicions, les conferències i les reunions van construir un esperó per a la revitalització i dinamització de noves vies de producció artística. Emilio Varela (1887-1951), Genaro Lahuerta (1905-1985) i Joan Baptista Porcar (1889-1974) van viure aquesta etapa de floriment en la nostra regió, es van veure afectats pel conflicte de la Guerra Civil i van conéixer una evolució marcada per la seua formació, la seua expeiència personal i els seus referents pictòrics. En ells, el paisatge adquireix un particular protagonisme. Encara que es manifeste amb temes i estils diferents, es pot percebre en els seus quadres un argument semblant de busca introspectiva i essencial.

A partir dels ensenyaments rebuts del seu mestre Joaquim Sorolla, Varela va saber desenvolupar una manera pròpia que s’aproxima a les avantguardes. Els paisatges naturals o urbans aconsegueixen una simplicitat formal i, al mateix temps, li permeten revelar en les seues interpretacions un sentiment íntim no exempt d’emotivitat. La seua és una mirada sensible i extremadament personal sobre la riquesa del paisatge alacantí que s’ha relacionat en més d’una ocasió amb Azorín i Miró. El pintor castellonec Porcar, també escultor i arqueòleg, descobreix en el paisatge un mitjà d’investigació i expressió. Es va moure, com altres paisatgistes contemporanis, entre pinedes, marjals i muntanyes, no obstant això, potser serán les seues vistes urbanes les que tenen un particular interés. En aquestes, les vies del tren, els Pals telegràfics, els cables o els humils habitatges dels suburbis donimen la composició, junt amb els seus imponents celatges. En l’ideari artístic de Lahuerta, la llum, el color i la síntesi plàstica són peces essencials de l’art i de la poètica que inspira les sues obres. La definició de l’artista com a pur ull contemplant pot justificar que alguns dels seus paisatges perdem el nom i la localització per a recrear una composició anònima on el cromatisme i el traç de la pinzellada són la seua raó de ser.

La producció paisatgística de Porcar, Lahuerta i Varela és fruit d’una profunda indagació pictòrica que va fer madurar estils que mostren, en la seua singularitat, alguns aspectos comuns. Són el testimoni d’un relat vital i un itinerari sentimental que es descriuren a través de cada un dels escenaris naturals o urbans. Tots constitueixen un complex mosaic de mirades que parla d’una constant evolució formal, però també d’una admiració profunda pel gènere. Les seues produccions ofereixen un panorama de la riquesa natural deles nostres comarques i localitats i són un retrat personal i íntim del lloc a què pertanyem. No és sobrer recordar-ho de tant en tant.

Pin It on Pinterest

Share This