ESCOLA DE DIBUIX DEL CONSOLAT MARÍTIM I TERRESTRE D’ALACANT

Exposició: “Escola de Dibuix del Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant”

Organitza: MUBAG, Museu de Belles Arts Gravina

Lloc: MUBAG, Gabinete Entreplanta

Dates: Del 12 de desembre de 2019 al 12 de desembre de 2020

L’exposició que presentem recupera a grans pintors que van desenvolupar la seua carrera entre els últims anys del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Artistes els inicis dels quals están vinculats a l’Escola de Dibuix del Consolat Marítim y Terrestre, primera formació oficial relacionada amb les belles arts a Alacant, que va iniciar els seus passos sota la dirección de Vicente Suárez Ordóñez, instaurador de l’estil neoclàssic a la escola.

L’origen d’aquest centre es remunta a 1785, quan el rei Carlos III expedeix en Aranjuez una Real Cèdula en la qual s’ordena la creació d’un Consolat de Mar i Terra a Alacant, ciutat en ple apogeu econòmic a causa de l’augue del comerç marítim, amb tot el necessari per a l’establiment d’una escola de Dibuix. La mateixa Acadèmia de Belles arts de San Fernando va escometre la reforma I va resulta un del millors edificis de l’època de gust acadèmic a la ciutat.

Alguns alumnes prompte van destacar i van partir a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a Valéncia a perfeccionar la técnica del oli. Cas de José Aparicio, becat a París, on s’impregna del neoclassicisme i romanticisme de Loius David, i a Roma. Periple reeixit que li converteix a la seua volta en pintor de cambra de Fernando VII. Vicente Rodes, alumne de Vicente López, s’especialitza en retrats a pastel i aconsegueix amb aquesta técnica la seua fama en els cercles més selectes de Barcelona. I José Peyret qui al seu retorn de València ocupa el nou càrrec de director de l’escola, després de la defunció del seu antecesor, i juga un paper fonamental en l’impuls cultural de l’Alacant del moment.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. ANTONIO GISBERT

Exposició: Reconeixement Internacional. Antonio Gisbert

Organitza: MUBAG, Museu de Belles arts Gravina

Lloc: MUBAG, 1ª Planta, dins de l’exposició permanent EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitut d’un artista

Dates: del 12 de desembre de 2019 fins al 16 de septiembre de 2020

Procedencia de les obres: Museu de Belles arts de Bilbao, Universitat Complutense de Madrid, Patrimoni Nacional, Reial Cademia de Belles arts de San Fernando y col·lecció particular.

Llorejat amb els més alts guardons en les Exposicions Nacionals de Belles arts, pintor àulic, acadèmic de Florència i Lisboa i director del Museu del Prado, entre 1868 i 1873, i al qual se li deu que la col·lecció reial passara a ser pública; Antonio Gisbert (1834-1901) es mereixia un homenatge a la seua provincia, per la qual cosa ha sigut triat com a protagonista de l’espai “Reconeixement Internacional” el mateix any, 2019, que el Prado celebra el seu bicentenari.

L’alcoià inicia els seus passos cap a pintor en la Reial Acadèmia de Belles arts de San Fernando, a Madrid, com a alumne de José de Madrazo, deixeble del neoclassicista francés Louis David, i del qual presa la predilecció pel dibuix i la bona composició de l’obra. Prompte aconsegueix èxits, com el guanyar la pensió a Roma el 1855. Les medalles se succeeixen alhora que s’implica cada vegada més en política defensant la causa lliberal. El 1861, fa el salt a França pensionat pel Govern espanyol. Les estades en la capital francesa son continues al llarg de la seua vida, però lluny de deixar-se seduir per l’impressionisme, s’especialitza en pintura galant per a la seua incipient clientela. Des de París remet, el 1888, una de les seues obres més famoses, El fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga. Quan dimiteix com a director del Museu del Prado torna a la ciutat de la llum a la seua mort en 1901.

La mostra amb obra de museus, institucions i col·leccions particulars, reuneix exemples dels seus principals gèneres pictòrics que marquen la seua trajectòria artística: el retrat, la mitología i el tema d’història, amb el qual s’ha guanyat un lloc per sempre en la història de l’art espanyol.

 

ARTISTA DESTACAT. JOAQUÍN AGRASOT

Exposición: Artista destacat. Joaquín Agrasot.

Organitza: MUBAG, Museu de Belles arts Gravina

Lloc: MUBAG, 1ª Planta, dins de l’exposició permanet EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista

Dates: Del 12 de desembre de 2019 dins al 16 de septiembre de 2020

Procedencia: Museu del Prado

La cinquena edició de “L’artista destacat” es dedica al pintor oriolà Joaquín Agrasot (1836-1919) en commemorar-se al 2019 el centenari de la seua defunció. Agrasot, es va formar en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles a València.  Atret per l’influx artístic de Roma, marxa a completar la seua formació cap a 1861. Anys més tard, en 1868, és pensionat per la Diputació d’Alacant per a continuar estudis a la ciutat eterna. Allí, coneix al seu gran amic i influència artística Mariano Fortuny, del qual presa el gust exquisit per la factura de pinzellada solta, la riquesa del colorit i el detall minuciós dels objectes que componen els seus quadres. Al seu retorn a Espanya, s’estableix a València, on es guanya la fama de “pintor dels de l’horta”.

Les dues obres que podem contemplar en aquest espai cedides pel Museu Nacional del Prado són l’exemple dels seus assoliments juvenils. Amb Lavandera de la Scarpa, rep den l’Exposició Nacional de Belles arts una Medalla de Tercera classe. I amb Las dos amigas, signada el 1866, un premi en la Nacional del 67 i en la Universal de Filadèlfia del 76. En totes dues, les figures de les dones de poses estudiades estan perfectament modelades amb els plecs de les vestidures i amb una paleta de color bastant similar que, destaca sobre el paisatge agrest de la campanya romana, escenari comú dels inicis de pintors que es van donar cita a Roma i que intenta evocar el disseny expositiu amb els canvis de llum i de sons propis d’una jornada campestre.

VICENTE RODES. L’ESTUDI DEL NATURAL

Del 31 d´octubre al 15 de desembre de 2019

2ª planta MUBAG

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Comisaris: Pilar Tébar y Sergio Pasual

Alacant, ciutat d’origen del pintor, és la quarta i última seu en la qual es podrà veure la mostra Vicente Rodes. L’estudi del natural.

L’obra triada com a imatge de l’exposició és “Retrato de caballero” realitzat amb la tècnica del pastel per Vicente Rodes i que pertany a la col·lecció de Diputació d’Alacant.

VICENTE RODES ARIES  (Alacant 1783 – Barcelona 1858) és un dels artistes de major qualitat i producción retratística de la primera meitat del segle XIX. No obstant açó, fins ara el coneixement de la seua obra havia quedat restringit a les escarides cites en els dicccionaris de pintors, a estudis ja centenaris  –com el qual li va dedicar Carlos Pirozzini en 1891 o l’article de Maurici Serrahima en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de 1935- o a un escás nombre de col·leccionistes que atresoren els seus pastissos, olis i dibuixos. La seua obra no s’havia vist més que en comptadíssimes mostres col·lectives, realitzades a cavall entre els segles XIX i XX, i l’única mostra monogràfica d’entitat es va deure a la iniciativa del seu nét, Fidel de Moragas i Rodes, en 1926 a Valls. En aquest sentit cal ressaltar, per tant, que un elevat nombre de les que formen part d’aquest projecte són inèdites al públic.

Rodes va iniciar la seua formació en l’Escola de Dibuix del Consulado del Mar d’Alacant, per a ingresar posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, on finalitzà la seua etapa d’aprenentatge. Va ser nomenat acadèmic supernumerari i de mèrit entre 1815 i 1818. La qualitat dels seus retrats al pastel el van portar a Barcelona, al voltant de l’any 1820, ciutat on romangué fins a la seua defunció. Va aconseguir la fama en conventir-se en un dels retratistes preferits per l’alta societat catalana i en director de l’Escola de Nobles Arts, o Escola de la Llotja, de Barcelona, el 1840, institució que depenia de la Junta de Comerç d’aquesta ciutat i de la qual se segregaria el 1850 per a integrar-se en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de San Jordi, creada el 1849.

Vicente Rodes va treballar diferents tècniques i gèneres amb mestratge i una qualitat enorme, encara que el retrat s’erigeix sobre tots els altres com el gènere més representatiu de la seua producción. L’obra de Rodes es troba dispersa per diferents museus i col·leccions privades, fet pel qual es feia necessària una mostra que servira per a reunir i revalorar el conjunt de l’obra d’un dels pintors més interessants de la primera meitat del segle XIX.

Aquesta exposició s’organitza per blocs expositius relacionats amb les diferents etapes de la vida i l’obra del nostre pintor. Comença amb una primera part relacionada amb les seues etapes inicials, la de formació i la de joventud, que és la més desconeguda, per a continuar amb un segon bloc amb l’obra d’un Rodes madur, en la qual ja ha aconseguit el reconeixement de l’àmbit acadèmic i el de la societat de l’època.

Finalment, en aquest projecte, organitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, hi participen una sèrie de prestigiosos museus i institucions públiques, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ha col·laborat molt especialmente i estretament, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el Museu de Valls, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el Museu de Belles Arts de València, la Diputació d’Alacant, a través del Museu de Belles Arts Gravina, l’Ajuntament d’Alacant, l’IES Jorge Juan d’Alacant, el Museo del Romanticismo, la Real Academia de la Historia, el Museo del Ejército, la col·lecció del duc de Bailén, i una sèrie d’obres que procedeixen de col·lecions particular.

PILAR TÉBAR I SERGIO PASCUAL

Comisaris de l’exposició

 

 

Pin It on Pinterest