VARELA ISABEL, EMILIO

Paisaje de Aitana con árbol y figuras, Emilio Varela Isabel, 1931. Óleo sobre cartón. Colección Familia Sánchez Mateo

VARELA ISABEL, EMILIO (Alacant, 1887-1951)

És el pintor alacantí més significatiu i original de la primera meitat del segle XX, període que coincideix amb la seva carrera. Educat en l’Acadèmia de Casanova i amb alguns dels seus deixebles, en 1904 es trasllada a Madrid, on estudia amb Joaquín Sorolla i és condieixeble de Salvador Tuset i deTomás Murillo. En 1918 exposa, en la col·lectiva del I Saló del Cercle de Belles arts d’Alacant, pintures postimpressionistes, en ple apogeu de la seua època groga. Quan Sorolla va venir a terres alacantines per pintar El Palmeral 1918-1919 per The Hispanic Society de Nova York, Emilio l’acompanya, interessant-se de nou per l’obra del mestre. En 1892 aconsegueix un important èxit amb Pueblo de Alicante en l’Exposició Nacional de Madrid, començant a sonar internacionalment. En 1926 exhibeix en l’Ateneu d’Alacant, on durà a terme nombroses individuals, diferents obres de la seva època lumínica, El parral. A partir de 1927 un nou paisatge l’influenciarà, donat que el seu amic Óscar Esplá ha construït un xalet en la Serra d’Aitana. Al juny de 1928 roman durant dues setmanes a París amb el gran compositor alacantí, després del qual el pintor busca una forma més senzilla i poètica d’expressió a força de tons grisos, és la seva època grisa. En 1932 presenta 58 obres en l’Ateneu, sent sens dubte la seua gran mostra, mateix lloc on en 1936 farà la seua última exposició individual, amb obres que han estat englobades sota el concepte de realisme màgic. Després de la guerra, a més d’altres presències, acudeix a les convocatòries de la Diputació de 1944 i 1946, obtenint en aquesta última el primer premi.

Altres obres d’interés:

VARELA ISABEL, EMILIO

Paisaje de Aitana con árbol y figuras, Emilio Varela Isabel, 1931. Óleo sobre cartón. Colección Familia Sánchez Mateo

VARELA ISABEL, EMILIO (Alicante, 1887-1951)

Es el pintor más significativo y original de la primera mitad del siglo XX, periodo con el que coincide su carrera. Educado en la Academia de Casanova y con algunos de sus discípulos, en 1904 se traslada a Madrid, estudia con Joaquín Sorolla y es condiscípulo de Salvador Tuset y Tomás Murillo. En 1918 expone, en la colectiva del I Salón del Círculo de Bellas Artes de Alicante, pinturas postimpresionistas, en pleno apogeo de su época amarilla. Cuando Sorolla vino a tierras alicantinas para pintar El Palmeral 1918-1919 para The Hispanic Society de Nueva York, Emilio le acompaña, interesándose de nuevo por la obra del maestro. En 1892 logra un importante éxito con Pueblo de Alicante, en la Exposición Nacional de Madrid, empezando a sonar internacionalmente. En 1926 exhibe en el Ateneo de Alicante, donde llevará a cabo numerosas individuales, distintas obras de su época lumínica, El parral. A partir de 1927 un nuevo paisaje le influenciará, su amigo Oscar Esplá ha construido su chalet en Aitana. En junio de 1928 permanece durante dos semanas en París con el gran compositor alicantino, tras el cual el pintor busca una forma más sencilla y poética de expresión a base de tonos grises, es su época gris. En 1932 presenta 58 obras en el Ateneo, siendo sin duda su gran muestra, mismo lugar donde en 1936 hará su última exposición individual, con obras que han sido englobadas bajo el concepto de realismo mágico. Tras la guerra, además de otras presencias, acude a las convocatorias de la Diputación de 1944 y 1946, obteniendo en esta última el primer premio.

Otras obras de interés:

SERRANO BOSSÍO, PEDRO

Fruttarolla, Pedro Serrano Bossío, 1889. Óleo sobre lienzo, 230,5 x 128,5 cm.

SERRANO BOSSIO, PEDRO (Alacant, segle XIX)

Les dades sobre aquest autor encara es troben una mica confuses, no sabent-se amb exactitud la data de naixement ni la de defunció. Aquesta escassetat d’informació podria deure’s a diferents accepcions del seu nom. El que sí sabem és que en novembre de 1886 aconsegueix, per part de la Diputació d’Alacant, una pensió molt discutida entre ell, Fernando Cabrera Cantó i Mariano Antón, pintant els tres el mateix model. Aquests exàmens engrosseixen la col·lecció de pintura d’aquesta entitat. La beca va entrar en vigor l’any següent. En 1889, com a fruit d’aqueixa beca, envia a la Diputació la seua Fruttarolla (“Venedora de fruites”), signada a Roma en eixa data. L’obra és de tema costumista, amb una anotació de crítica social, en la línia de la resta de la seua trajectòria artística. La seua tècnica pictòrica segueix aferrada a la tradició, la seua factura és correcta, encara que s’endevinen certs avanços en la concepció dels temes.

Altres obres d’interés:

SERRANO BOSSÍO, PEDRO

Fruttarolla, Pedro Serrano Bossío, 1889. Óleo sobre lienzo, 230,5 x 128,5 cm.

SERRANO BOSSIO, PEDRO (Alicante, siglo XIX)

Los datos sobre este autor aún se encuentran algo confusos, no sabiéndose con exactitud la fecha de nacimiento y defunción. Esta escasez de información podría deberse a distintas acepciones de su nombre. En noviembre de 1886 consigue una pensión muy discutida, por parte de la Diputación de Alicante, que tiene que disputarse con Fernando Cabrera Cantó y Mariano Antón, pintando los tres el mismo modelo. Estos examenes engrosan la colección de pintura de esta entidad. La beca entró en vigor el año siguiente. En 1889, como fruto de esa beca, envía a la Diputación su “Fruttarolla” (“Vendedora de frutas”), firmada en Roma en esa fecha. Tema costumbrista, con un apunte de crítica social, en la línea del resto de su trayectoria artística. Su técnica pictórica sigue aferrada a la tradición, su factura es correcta, aunque se adivinan ciertos avances en la concepción de los temas.

Otras obras de interés:

SALA FRANCÉS, EMILIO

SALA FRANCÉS, EMILIO (Alcoi, 1850 – Madrid, 1910)

Naix a Alcoi en 1850. La seua família es trasllada a València, ciutat on comença a desenvolupar els seus primers dots artístics al costat del seu primer germà i catedràtic en aquells dies a l’Acadèmia de Sant Carles de València, Plácido Francés. Exposa per primera vegada en 1867 en la Regional de València, obtenint una segona medalla. Viatja a Madrid amb la intenció de copiar i estudiar a Goya i Velázquez, i coneix l’obra d’Eduardo Rosers. De nou a València es presenta a la Nacional de 1871 amb La prisión del príncipe de Viana, que aconsegueix una segona medalla. Torna a Madrid i obri el seu estudi. En 1873 aconsegueix el premi d’Honor en la Regional de València per El valle de lágrimas. En 1884 és pensionat de mèrit per l’Acadèmia de San Fernando per cursar estudis a Itàlia i França. A Itàlia es relacionarà amb Francisco Pradilla, Ricardo de Madrazo, José Moreno i Joaquín Sorolla. En 1886 marxa a Paris, després de permutar la seua beca a Roma, ciutat que no el forma ni cobreix les seues expectatives. Serà en la ciutat del Sena on pinte la seua Expulsión de los judíos, amb el qual obté la segona medalla en l’Exposició Universal de Paris del mateix any i la medalla d’or en la de Berlín de 1891. Teòric de la pintura, escriu i publica en 1906 la seua “Gramàtica del color”, cosa que el portaria a ser nomenat professor de Teoria i Estètica en l’Escola de San Fernando. Va il·lustrar la revista Blanco y Negro amb dibuixos i aquarel·les. Entre els seus alumnes cal citar a Cecilio Pla, Eulogio Varela, José Mataix i Adolfo Durá.

Altres obres d’interés:

Pin It on Pinterest